Entorn:
construir-se el món
Mònica i la quotidianitat del fer
Descripció
Reprenent la tradició artesanal en l’àmbit domèstic, on la realització de peces es combinava amb altres feines del dia a dia, Mònica Guilera treballa i viu a la seva casa-taller de Vilanova i la Geltrú. Vida i feina entrellaçades, construint, mitjançant les fibres vegetals, cistelles i altres objectes i al mateix temps el seu propi món a través del fer. Combina les tècniques tradicionals de la cistelleria catalana amb altres específiques com la cistelleria de pesca, que reinterpreta i a la qual dona nova vida a través de la creació d’objectes actuals.
Esdevé cistellera per ser una mica més lliure i reivindica l’herència històrica de la cistelleria i la seva presència actual per unir de nou el treball, el fer i l’objecte quotidià en la recerca d’un món de proximitat.
Crèdits
Mònica Guilera SubiranaLina i el teixir de les muntanyes
Descripció
Ubicada al bell mig de les muntanyes del Pirineu Lleidatà, Lina encarna una doble tradició: la del teler propi de l’àmbit domèstic i rural amb una forta tradició als Pirineus, i la de la tricotosa utilitzada en l’entorn tèxtil industrial de Terrassa i que treballava amb la seva família.
Lina tenyeix i realitza estampacions vegetals (ecoprint) a través de les plantes de l’entorn que recol·lecta i utilitza llanes procedents de projectes que posen en valor els recursos locals.
A través de la recol·lecció a la natura i del treball de taller, la vida quotidiana de la Lina es converteix en un acte de cura: les seves peces protegeixen del fred i, al mateix temps, cuida l’entorn on viu.
Crèdits
Lina RatiaOlivia, Sarah i el cicle de la llana
Descripció
Tornar a la matèria viva, reprendre el seu sentit, vinculada a les estacions i els cicles de la natura. La iniciativa en què participen l’Olivia i la Sarah, impulsa la recuperació de la llana a l’Ariège, una matèria local pràcticament en desús en els mecanismes de producció industrial.
A través del ritme de les estacions, el projecte recupera els cicles i processos que es duien a terme tradicionalment: l’obtenció de la llana amb la xollada, els llargs processos de transformació i la creació de peces amb tècniques i gestos tradicionals mantenint la presència del treball de la mà. Aquest projecte s’arrela al territori i contribueix a fer créixer un entramat d’agents que generen noves xarxes locals materials i socials.
Crèdits
Laines PaysannesEntorn:
construir-se el món
"L'empremta del treball de la mà transmet les proves de la presència de l'home"
Maria Montessori
Homes i dones esdevenen constructors del seu propi món fabricant els seus objectes. Apartats per la modernitat i la producció industrial, veiem aflorar de nou la importància del saber fer tradicional, dels materials naturals i de la vinculació al territori, reivindicant una nova relació amb l’entorn.
Mònica i la quotidianitat del fer
Descripció
Reprenent la tradició artesanal en l’àmbit domèstic, on la realització de peces es combinava amb altres feines del dia a dia, Mònica Guilera treballa i viu a la seva casa-taller de Vilanova i la Geltrú. Vida i feina entrellaçades, construint, mitjançant les fibres vegetals, cistelles i altres objectes i al mateix temps el seu propi món a través del fer. Combina les tècniques tradicionals de la cistelleria catalana amb altres específiques com la cistelleria de pesca, que reinterpreta i a la qual dona nova vida a través de la creació d’objectes actuals.
Esdevé cistellera per ser una mica més lliure i reivindica l’herència històrica de la cistelleria i la seva presència actual per unir de nou el treball, el fer i l’objecte quotidià en la recerca d’un món de proximitat.
Crèdits
Mònica Guilera SubiranaLina i el teixir de les muntanyes
Descripció
Ubicada al bell mig de les muntanyes del Pirineu Lleidatà, Lina encarna una doble tradició: la del teler propi de l’àmbit domèstic i rural amb una forta tradició als Pirineus, i la de la tricotosa utilitzada en l’entorn tèxtil industrial de Terrassa i que treballava amb la seva família.
Lina tenyeix i realitza estampacions vegetals (ecoprint) a través de les plantes de l’entorn que recol·lecta i utilitza llanes procedents de projectes que posen en valor els recursos locals.
A través de la recol·lecció a la natura i del treball de taller, la vida quotidiana de la Lina es converteix en un acte de cura: les seves peces protegeixen del fred i, al mateix temps, cuida l’entorn on viu.
Crèdits
Lina RatiaOlivia, Sarah i el cicle de la llana
Descripció
Tornar a la matèria viva, reprendre el seu sentit, vinculada a les estacions i els cicles de la natura. La iniciativa en què participen l’Olivia i la Sarah, impulsa la recuperació de la llana a l’Ariège, una matèria local pràcticament en desús en els mecanismes de producció industrial.
A través del ritme de les estacions, el projecte recupera els cicles i processos que es duien a terme tradicionalment: l’obtenció de la llana amb la xollada, els llargs processos de transformació i la creació de peces amb tècniques i gestos tradicionals mantenint la presència del treball de la mà. Aquest projecte s’arrela al territori i contribueix a fer créixer un entramat d’agents que generen noves xarxes locals materials i socials.
Crèdits
Laines Paysannes
