Descripció

Reprenent la tradició artesanal en l’àmbit domèstic, on la realització de peces es combinava amb altres feines del dia a dia, Mònica Guilera treballa i viu a la seva casa-taller de Vilanova i la Geltrú. Vida i feina entrellaçades, construint, mitjançant les fibres vegetals, cistelles i altres objectes i al mateix temps el seu propi món a través del fer. Combina les tècniques tradicionals de la cistelleria catalana amb altres específiques com la cistelleria de pesca, que reinterpreta i a la qual dona nova vida a través de la creació d’objectes actuals.

Esdevé cistellera per ser una mica més lliure i reivindica l’herència històrica de la cistelleria i la seva presència actual per unir de nou el treball, el fer i l’objecte quotidià en la recerca d’un món de proximitat.

Crèdits

Mònica Guilera Subirana

Descripció

Ubicada al bell mig de les muntanyes del Pirineu Lleidatà, Lina encarna una doble tradició: la del teler propi de l’àmbit domèstic i rural amb una forta tradició als Pirineus, i la de la tricotosa utilitzada en l’entorn tèxtil industrial de Terrassa i que treballava amb la seva família.

Lina tenyeix i realitza estampacions vegetals (ecoprint) a través de les plantes de l’entorn que recol·lecta i utilitza llanes procedents de projectes que posen en valor els recursos locals.

A través de la recol·lecció a la natura i del treball de taller, la vida quotidiana de la Lina es converteix en un acte de cura: les seves peces protegeixen del fred i, al mateix temps, cuida l’entorn on viu.

Crèdits

Lina Ratia

Descripció

Tornar a la matèria viva, reprendre el seu sentit, vinculada a les estacions i els cicles de la natura. La iniciativa en què participen l’Olivia i la Sarah, impulsa la recuperació de la llana a l’Ariège, una matèria local pràcticament en desús en els mecanismes de producció industrial.

A través del ritme de les estacions, el projecte recupera els cicles i processos que es duien a terme tradicionalment: l’obtenció de la llana amb la xollada, els llargs processos de transformació  i la creació de peces amb tècniques i gestos tradicionals mantenint la presència del treball de la mà. Aquest projecte s’arrela al territori i contribueix a fer créixer un entramat d’agents que generen noves xarxes locals materials i socials.

Crèdits

Laines Paysannes

Descripció

Formada en el sí de la forta tradició de la terrissa (faïence) a Martres-Tolosane, Stéphanie busca el seu camí a partir de l’herència rebuda. Als tallers de Martres-Tolosane hi són presents els motius tradicionals de flors i ocells amb decoracions de gran delicadesa fetes a mà, que perviuen des del s. XVIII.

Stéphanie ha après, en aquests tallers, les tècniques i els colors que transforma en nous motius. Escenes quotidianes i noves pinzellades transformen aquest univers tradicional, respectant allò heretat, reproduint els gestos apresos i, al mateix temps, cercant un nou llenguatge amb què comunicar-se.

Crèdits

Stéphanie Joffre

Descripció

Zoe ens convida a l’univers del seu taller de Foix on la lentitud i el ritme constant marquen el seu treball creatiu. Amb el moviment de l’espiral per la creació de joies o amb el ritme del teler, traça la seva obra a partir de la repetició de gestos com si es tractés d’una meditació.

En contrast amb la rapidesa de la producció dels objectes industrialitzats, el temps artesanal ens permet prendre consciència del temps del fer i dels moments necessaris per a produir: fer créixer una planta per obtenir la matèria prima, recol·lectar-la, preparar-la i filar-la.

El temps artesanal es converteix en un temps dilatat en una societat d’immediatesa.

Crèdits

Zoë Montagu

Descripció

L’entrada de les noves tecnologies formula preguntes incertes en el món artesanal: Quina serà la relació amb la màquina amb unes mans avesades a tocar la matèria? Com apropiar-se d’allò que es fa amb la distancia de les noves tecnologies? Com preservar els gestos apresos generació rere generació?…

Per a la Mar, el 3D ens obre noves formes de crear i experimentar substituint els processos repetitius que no aporten valor afegit al treball artesanal. Davant la por i la incertesa, el David afirma que les màquines esdevenen ajudants i que allò autènticament artesà no té risc de pèrdua: la vida i l’ànima de la peça només es pot aconseguir a través del gest de l’artesà o l’artesana.

Crèdits

Gemma Ribet Chopo
David Rosell Perez
Mar Marcelino

Descripció

El treball d’en Xavier ens convida a reflexionar sobre l’experiència del fer, l’esdevenir de l’ aprenentatge en relació amb l’obra. En el seu taller, amb el seu equip, duu a terme diferents processos de recerca a partir de tècniques i materials diversos.

En Xavier ens parla de la tensió entre la comoditat dels gestos apresos, el coneixement de les eines, les possibilitats del material i la incomoditat necessària en el treball per obrir noves vies de recerca.

Crèdits

Xavier Mañosa

Descripció

Per a en Xavier, l’obra es planifica amb la mà i per a ell l’acte de prototipar es realitza a través de la plantilla i el dibuix. Amb el llapis dibuixa diferents versions d’una peça fins arribar al resultat que considera oportú.

Reivindica la sinèrgia entre el coneixement de la tècnica i el saber propi de la mà en la planificació de l’obra. Mas col·lecciona fustes que esperen pacientment el seu projecte. Més enllà del que podria ser un mer objecte fred de disseny, és el cor que completa l’obra creativa artesana: una latència de cap-cor i mà.

Crèdits

Xavier Mas

Descripció

Al cor dels Alts Pirineus (Hautes-Pyrénées), Sylvie duu a terme la seva recerca sobre els recipients tradicionals de ceràmica dialogant amb els límits entre l’objecte quotidià i l’artístic. El seu gest dona forma al pensament i al mateix temps va més enllà i obre nous camins.

La mà viva, el sentir a través del tacte, són l’expressió i la manifestació del seu pensament. Per a ella, la seva creació implica el cos sencer i dona, a través de cadascuna de les empremtes que realitza en les seves peces, una presència a l’obra: la seva presència.

Crèdits

Sylvie Enjalbert